En les eleccions autonòmiques al Parlament de la CAC, celebrades el passat 12 de maig d’enguany, la CUP-Defensem la Terra ha obtingut uns minsos 127.850 vots amb un percentage del 4’09% de les butlletes emeses, que ens otorguen només 4 escons a la cambra.
No per ser un fet de senzill pronòstic, després del daltabaix produït a les passades eleccions municipals i estatals, deixa de ser un fet molt preocupant.
Uns resultats nefastos i decepcionants, fruit de la deriva autonomista, socialdemòcrata i posmoderna de les cares institucionals i mediàtiques de la CUP així com del SN i de l’estructura alliberada.
Posem de manifest una evidència: Com que no s’ha fet un punt i apart amb la direcció actual de la CUP i amb les seves cares mediàtiques, això la població ho percep i veu a la CUP com un partit més del sistema. La CUP ha esdevingut un partit sistèmic per a que pugui ser votat per la gent antisistema. I aquest engany es fa avinent per a qualsevol.
O es fa un punt i apart amb gent nova, cares noves i proposta independentista revolicionària de control del territori o els resultats electorals seguiran pel mateix camí del declivi.
Per tant exigim, com venim fent ja al llarg d’un any etern, la immediata dimissió del SN i que una gestora escollida per sorteig entre la militància dirigeixi la CUP cap a una Assemblea Nacional Extraordinària, de caràcter urgent, que es celebri a molt tardar a finals de juny.
Dit això, no podem deixar de fer esment a l’autèntic protagonista dels partits independentistes en aquesta i en les darreres eleccions: L’abstenció.
El poble treballador català està orfe d’una butlleta nítidament independentista, nítidament socialista, nítidament feminista, nítidament ecologista i que tinguí nítidament els Països Catalans com el seu marc nacional.
Des de l’agrupació de militants de la CUP-EI (PUIC) no som aliens a la situació d’alarma que ens provoca l’avenç de les forces de l’extrema dreta, que sota diferentes banderes i parlant diverses llengües, sumen suports arreu de la nostra Nació. Si bé a la CAC, la força electoral del feixisme més explícit continua sent minoritària, no podem oblidar que la seva presència en els governs autonòmics del Pais Valencià, les Illes Balears, així com a la batllia de Perpinyà, està suposant una ofensiva continuada contra la llengua i la Nació Catalana, els drets de les dones i la classe treballadora.
CAMPANYA CUP
És una evidència que la convocatòria anticipada d’eleccions ha agafat a tota l’organització a contrapeu. La pràctica totalitat de l’estructura nacional i alliberada estava dedicant el seu remunerat temps a l’interminable, dirigit i tendenciós Procés de Garbí.
Malgrat aquestes dificultats, valorem positivament el desenvolupament a nivell logístic, tècnic i de mitjans que s’han fet servir de manera molt eficient en aquesta campanya.
Agraïm a la militància de base, aquella tant sovint ignorada i menyspreada per les estructures endogàmiques i professionalitzades que controlen la nostra organització, que milita desinteressadament als municipis, barris i casals d’arreu dels PPCC, la seva dedicació en aquest aspecte.
De tot cor, GRÀCIES.
Malauradament, no podem dir el mateix en referència al nivell dirigent. En contrast a la responsabilitat demostrada per la militància, els dies i setmanes posteriors a la convocatòria electoral, Endavant (OSAN) i Poble Lliure, amb l’inestimable complicitat de certes estructures de la CUP, van obsequiar-nos amb la clàssica i soterrada guerra de llocs de sortida a les llistes electorals. És força clarificador el fet que, en cap cas, va existir un debat ideològic o programàtic profund, sent pura i simplement un afer de quotes de poder.
Les conseqüències, com no podien ser d’una altra manera, han estat negatives. Des de que la militància de les territorials de la demarcació de Barcelona haguessin de votar dues llistes molts similars, amb l’únic objectiu de desfer certs egos d’una part numéricament molt minoritària de la CUP, com la reculada en les llistes, fins a llocs complicats d’assolir, de diputades i diputats que havien fet una bona tasca en l’anterior legislatura salvant la dignitat del grup parlamentari.
Certament, en aquesta campanya la CUP ho ha capgirat tot, però no cap a on ens pensàvem. Un cop més, la CUP no ha estat capaç d’explicar com assolir la independència i ni tan sols l’ha tinguda com a eix de la campanya. Un fet sense sorpresa, ja que la darrera ocurrència de la classe dirigent de la CUP va ser proposar “un referèndum abans del 2025” ara fa 3 anys i que ningú en campanya ha defensat. Continuem creient fermament que l’única posició revolucionària per assolir la independència ha de passar pel control del territori (tal i com ha passat a les revolucions i independències assolides el darrer segle). També ens ha cridat l’atenció com un lema encertat, “Defensa la Terra”, s’ha fet servir amb un significat absolutament aliè al significat històric, car per al Moviment Català d’Alliberament Nacional, l’expressió “Defensar la Terra” no ha sigut mai una consigna agrícola, ni un parlament regional de l’Estat espanyol ha estat mai un Parlament Nacional, ni l’Esquerra Independentista ha sigut mai una opció socialdemòcrata, si no revolucionària. Desnaturalitzar les coses no és una opció materialista. Un assamblearisme sense assemblees i una direcció sense responsabilitats és un camí erràtic que només pot portar-nos de cap al barranc.
FEMINISME
Sota el títol de “Polítiques Feministes Transversals”, la CUP va presentar una sèrie de propostes de polítiques públiques, des d’una perspectiva de gènere de forma transversal.
De nou, fa que ens preguntem qui està darrere les comunicacions, sobretot quan es tracta de caire feminista, dins la CUP. Una dona feminista, segur que no.
Parlar de feminisme i fer una sèrie de propostes amb el lema “Des d’una perspectiva de GÈNERE” ens sembla trist i lamentable.
Recordem que el gènere és el sistema d’opressió que serveix al patriarcat per sotmetre les dones en totes les esferes de la vida. I, per tant, les feministes lluitem per unes polítiques des de la perspectiva de les dones (i no pas de gènere), perquè lluitem per construir una societat més justa, defensant, per sobre de tot, LA IGUALTAT ENTRE DONES I HOMES.
Denunciàvem en el comunicat del passat 8 de març l’omissió intencionada de la paraula DONA i, lluny de rebatre la masculinització de la mateixa organització i voler esmenar el problema, la CUP ha anat més enllà i directament ha pretès no l’omissió, ja no de la paraula dona, sinó del mateix paper de la dona en sí, sense posar en les tres primeres posicions de la llista per Tarragona a cap dona.
Haguéssim entès i aplaudit que la llista hagués estat encapçalada per una dona trans si encabat haguéssin anat dues dones. O, independentment de l’ordre, una dona, una dona trans i un home. O una dona trans, un home trans i una dona o un home. Però l’omissió expressa ni que fos d’una sola dona de la llista electoral de Tarragona ha suposat un autèntic antídot de les feministes cap al vot a la CUP, afegint un argument més al declivi electoral succeït.
CONCLUSIONS
Res a canviat des de la patacada de les eleccions municipals ara fa aproximadament un any fins a la patacada d’aquestes darreres eleccions, passant per les eleccions al congreso.
I res canviarà si tot continua igual, tal i com s’esforça per a que així sigui la classe dirigent de la CUP, aferrada als seus càrrecs i fent un Procés de Garbí etern i lampedusià: “que tot canviï per a que no canviï res”.
La militància de la CUP/EI, agrupada a PER UN INDEPENDENTISME DE COMBAT (PUIC), estem preparades per assumir el repte de tornar a fer de la CUP l’eina que necessita el poble treballador català per assolir els seus objectius polítics d’independència, socialisme, feminisme, ecologisme i reunificació dels Països Catalans i animem a tota la militància de base a que treballin amb nosaltres per assolir aquests objectius.
INDEPENDÈNCIA
SOCIALISME
FEMINISME
ECOLOGISME
PAÏSOS CATALANS
PER UN INDEPENDENTISME DE COMBAT – PUIC
Deixa un comentari